Que no s'acabi!

Avui tenia ganes d'explicar-te tantes coses! M'agradaria que vinguessis, o trucar-te, o enviar-te un correu o un missatge, i, explicar-te que quan et vaig deixar al tren, al tornar cap a casa i buscar aparcament seguia lliure el lloc d'on l'haviem tret, que al poble m'han preguntat per tu, que m'he trobat uns calçotets teus dins al llit, que demà tinc un examen i no el porto massa bé, que el veí de dalt s'ha tornat a escridassar amb la seva filla, que he portat un joc del kamasutra per a que ho intentem, que ja li he dit a ma mare que per la setmana que ve ens compri capsetes, que mun cosí m'ha donat un parell de petes, que vaig parlar amb una amiga perquè el seu novio et votés a les eleccions... En fi, aquest cap de setmana en teoria era per aclarir-nos, i jo et vaig dir que ja ho tenia tot molt clar, però saps què? Que sí que li he donat voltes al tema, i sí, ho segueixo tenint igual de clar, fins i tot més, perquè tot això m'ha fet veure que estic més penjada del que em pensava, que vull seguir estant amb tu com fins ara, que no et vull perdre, que estic cagada (i només de pensar-hi comencen a caure llàgrimes) de que tu també pensis massa i et facis enrere, que em diguis que no vols seguir, que hagis conegut a algú i ara ja no t'interessi. I em faig mal pensant que potser ahir et vas liar amb la Isa aquesta, i que potser quan vas veure les meves trucades vas pensar: "bff..pesada". Mentre jo, tot el cap de setmana, només he tingut al cap la conversa de divendres al matí, i la por que estic passant des de fa dos dies.
Vull pensar que tot segueix igual, que les coses no canviaran, però no les tinc totes.
I al mateix moment, t'entenc. Perquè jo també tinc por, molta. També m'han fet molt mal, i no vull tornar a passar per aquella situació, però jo em llanço de cap, perquè si per una d'aquelles surt bé, mai em podria perdonar no haver-ho intentat amb tu. Perquè mai ningú m'havia tractat com tu ho has fet. I sí, jo també penso que no tenim gaire passió, que hi ha temes que ens costen, però crec que és qüestió de donar-li temps al temps, que cada relació és diferent, i que trobarem la manera d'entendre'ns. I sobretot, que no crec que sigui el més important a tenir en compte, ho és, però no és el més important.
És el primer dia que no et veig des de fa un mes i pico, i saps què? T'enyoro! Molt! La teva presència, les teves abraçades, els teus petons, el tapar-me els peus amb la manta, el torcar-me les llàgrimes, la teva veu, les teves cançons, les teves bromes per fer-me enfadar... Que sigui demà!


Gràcies per fins ara, i si us plau, no et rendeixis!
Que no s'acabi, que no s'acabi!

"... dies que em toquen el cor,

petites carícies que em treuen la por,

instants que encadenen les penes,

bocins de tu que em fan millor.

Tornes demà..."