dilluns, 4 d’abril del 2011

Deixant passar el temps...




M'alegro que t'hagi anat bé l'examen, tot i que no t'ho he dit. Jo també en tenia un, però no m'hi he presentat. He intentat estudiar aquest cap de setmana, però tenia altres coses al cap.
Aquesta tarda he sortit, m'he obligat a anar a patinar perquè sabia que no feia bé quedant-me a casa. I sí, m'ha anat bé, he pensat. I he decidit que jo no t'apretaré en res, que quan vulguis que ens veiem, ens veurem, però que jo no t'insistiré en res. I ja es veurà. No et vull agobiar ni vull accelerar les coses, sigui quina sigui la continuació d'aquesta aventura que tu dius que tenim. I per fer-ho vull fer un esforç, cosa que no m'és fàcil, i intentar fer com si res, i seguir sent simpàtica i seguir sent jo mateixa, tal com he estat fins ara. I quan has arribat, no sé si ho has notat, però ho he intentat. El que passa és que a tu et veig fred, i distant, i això no m'ajuda a intentar estar normal amb tu. No ho sé, no sé què he de pensar ni què he de fer.

Només sé que estic massa bé amb tu com per a que tot s'esfumi.







 Who can say 
If your love grows 
As your heart chose 
Only time 
And who can say 
Where the road goes 
Where the day flows 
Only time


Only time 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada